La me tegneva arent a la soa sòcca
man in la man, la me mollava nò,
faseva on frègg…vegniva giò la fiòcca
e quanta gent che andava in sù e in giò
tra i banchètt de lègn improvvisaa
pien de lustritt bombon e caramèi
e vendidor che criava a crèppafiaa:
“Vegnì oh gent, hinn chì i Òh bèi! Òh bèi!”
se sentiva profumm de ròba bòna
e in l’aria la zanfòrnia che sonava;
el fironatt che al còll, ‘me fuss coròna,
la fila di castègn el te mostrava.
El Gigi de la gnaccia el gh’era an’lù
con sù ‘l sò sguandarin tutt padelent
e ‘l padelòtt denanz l’era on bisgiô…
domà a guardall te andavet in ferment!
Poeu gh’era anca quèll de la tiracca
che l’impastava el zuccher de tirà,
taccaa a on rampin, coi man che s’impatacca
el laorava el dolz… ona bontà!
On poo sconduu on banchètt: quèll di mè sògn
e intorna tutt i fioeu senza danee,
sognaven anca lor, l’era el bisògn
de segolass la voeuja di bellee.
Sentivi con la man la mia mamètta
che la tirava e la diseva “andèmm”
svaniven i mè sògn, oh che disdètta!
Capivom nò ‘l perché, ma ‘dèss el sèmm.
E mì coi calzon curt… faseva on frègg…
geloni sui genoeugg, man in saccòccia,
berètt tutt tiraa-giò a quattà i orègg
visiera ben tirada in su la bòccia.
Per vègh on poo de tregua e de tepor
andavom là vesin al maronee
des ghèi al bussolòtt, mmmm… che saor,
‘me eren bon mangiai lì sui duu pee
E poeu lòtt, lòtt, s’andava a ciappà ‘l tramm;
on mal de pee e stracch com’on asnin,
gh’avevi nò i scarpètt cont el coramm
ma i zoccoron: che frègg, on frègg barbin.
Appèna rivaa in cà, ‘me fa on cagnoeu,
me rotolavi-sù là in sul sofà:
orègg, manitt, genoeugg eren fin bloeu,
saravi i oeugg, sognavi de giugà.
El dì de Sant‘Ambroeus, i oh bèi, oh bèi:
ricòrd on poo svanii, ma eren mèj!
di Carletto Oblò
Milano Post è edito dalla Società Editoriale Nuova Milano Post S.r.l.s , con sede in via Giambellino, 60-20147 Milano.
C.F/P.IVA 9296810964 R.E.A. MI – 2081845