EL CEREGHÈTT (di Carletto Oblò)

Vecchia Milano

La settimana prima de Natal,

d’usanza l’era benedì la cà,

el pret, con stòla, còtta e col messal

el se faseva semper compagnà

da on cereghètt , an’ lù coi parament;

per man el sidellin d’acquasantin

con tant de aspersòri pocciaa dent

per benedì tusscòss cont on sbroffin;

intrattanta ch’el pret el benediva,

el farfojava-sù di orazion

e poeu el cereghètt in conclusiva,

cont on “amen” e tanta devozion,

metteva fin a tutta la fonzion.

Finii el cerimonial, quèi de la cà,

per att de cortesia e ammirazion,

e ringrazià el pret p‘el sò de fà,

ghe offriven on amaro ò on cedrin,

ch’aveven preparaa giamò de prima,

servii s’on cabaré col sò centrin,

per fagh bònn fèst e dimostragh la stima.

On ann m’è toccaa mì fà ‘l cereghètt

e compagnà el curaa a benedì; 

faseva on frègg, portavi anmò i braghètt

e gh’era ‘nca la nèbbia ch’el dì lì.

Finii la prima cà, el primm cicchètt:

el pret l’era content, faseva on frègg!

Seconda e tèrza cà anmò on whiskètt

e eren giamò ross i sò orègg.

‘Dèss chì la finiss mal, pensavi mì,

vedè ‘sto òmm che l’era su de gir,

ma el pret, ch’el s’era incòrt de vèss stordii

el m’ha guardaa e poeu cont on sospir:

“Dai bevel tì, l’è dolz, a l’è on cedrin!”

‘Me l’era bon! Me son leccaa i barbis.

E dòpo el primm, on alter biccerin

e poeu ancamò vun… vedevi giamò gris!

Vedevi tutt de sbièss, s’eri inciocchii

girava tutt el mond… quanto trà-sù!

Che remenada poeu m’hann insubii .

Inscì el cereghètt mì l’hoo faa pù!

La mia Milano di una volta

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

Moderazione dei commenti attiva. Il tuo commento non apparirà immediatamente.

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.